22.Somiem?

Feia dies que anava a dormir aviat, rememorant el dissabte que havia estat amb en Mateu a Girona, el passeig pel call, el dinar al The Federal, el retrobament amb l'Hellena... Aquests tresors que tenia apuntats a la seva agenda, eren una benedicció. Dormia tan bé des de feia unes nits...La negativitat que li provocaven com mantenir l'edifici de la plaça Independència, l'energia que anava perdent cada dia netejant i posant al dia el local, li tornava amb l'autoconfiança de reviure aquells moments amb en Mateu. 

Era dimecres al vespre i en Mateu no havia deixat d'escriure-la cada dia, enviar-li missatges de veu, contagiant-li aquelles ganes de viure i de menjar-se el món. Aviat tornaria a ser dissabte i es podrien tornar a veure. Estava decidida de manera prudent, segura i amb força com una nena petita a conèixer més a aquella persona que li havia omplert un buit que sentia malgrat l'abundància i felicitat que sentia sempre. Havien desaparegut totes les responsabilitats, totes les obligacions, plena de vitalitat, l'esperit de la Nina continuava brillant, continuava vigilant els pensaments i les emocions com sempre. Era evident que en Mateu era una persona molt intel.ligent, de cor, de sentit comú, creien en el mateix, la feia sentir còmode, era delicat i respectuós amb ella, una cortesia sincera. 

El següent dissabte, asseguts a Le Bistrot, la Nina li havia parlat dels seus problemes, però ell no li donava excessius consells, l'escoltava molt, li proporcionava la presencia i calma.

 -I si... Tornéssim a obrir el cafè nineta? 

-Esmorzars combinant la pastisseria clàssica amb els plats més creatius i innovadors, un racó de formatges de La Noucentista que ens podrien portar la Cati i en Xavier, fruita fresca, pa del dia, bodega, un concept store a Girona! 

-Un lloc on poder llegir i fer cafès amb intel.lectuals, escriptors, especialistes en temes de l'actualitat. -Ep! I un premi literari anual com el cafè de Flore de París... 

-Què me'n dius? 

-Un somni...