23. El riure que ho fa veure tot clar.

En Mateu i la Nina s'havien tornat mestres i alumnes alhora en aquella voràgine de tornar a la vida el cafè Gran Via de la plaça Independència. 

Demanar i comparar els crèdits dels diners que necessitaven per fer-ho possible. Lluitar pels permisos. Contractar els millors professionals i ajustar els pressupostos. Decidir quins mobles hi posarien, quins plats utilitzarien, tovalles, menús i tot el referent amb la part tangible de la nova empresa, aquesta part era la que més els agradava. 

Anaven passant per tots els passos i fases apreciant cada moment. 

De problemes i situacions conflictives n'hi havia cada dia però les vivien amb sensatesa, afrontant cada situació. 

-Gaudim d'aquests moments Nina, primer una cosa i després l'altra. 

Reien molt i no deixaven de fer coses; anaven a llegir una estona a la biblioteca, a berenar a la devesa, no volien ni podien gastar ni un cèntim extra però tampoc ho necessitaven. Havien après a dir prou de moltes coses i allò els havia ajudat a ser encara més feliços. Les passejades pels ponts gironins, els banys de mar i de sol a la platja el cap de setmana,  fornades de galetes que compartien amb els amics, rams de flors que silvestres que feien quan sortien a caminar per anar al Castell de Sant Miquel... Aquesta ruta, els descobria el patrimoni natural, cultural i etnogràfic de les Gavarres. Travessaven la vall de Sant Daniel, resseguint el curs del Galligants, bosquets, petits conreus, tot per arribar al Puig de sant Miquel, des d'on gaudien d'unes magnífiques vistes panoràmiques del territori gironí i empordanès.

Aquests petits plaers de la vida que donen energia i força per anar solventant temporals...