25.Setmana Santa a "la gironina"

-Nina, a veure si convences a en Mateu perquè ens ajudi a portar el pas, sempre falten mans!-diu en Pere. En Pere és un amic de la Nina de la colla de joves del bisbat de Girona. Cada any participen en la processó del Sant Enterrament el dia de divendres Sant. 

-Sents Mateu què diu en Pere? 

-No ho he fet mai però ho faré content. A més, m'han dit que després hi ha bunyols oi? Els dies de setmana santa passen de pressa i arriba el dia de divendres sant. Girona està plena de turistes i persones de localitats veïnes que vénen a seguir els oficis i la processó. 

L'Anna i la Nina creuen a pas lleuger la plaça del Vi on ja s'apleguen moltes persones. Una turista els demana què signifiquen les vestes, els pregunten si és una festa, la Nina aprofita per explicar el significat cristià de la festa i aclareix a una altra turista que no és una obra de teatre. 

-Anem tardíssima Anna! Es troben amb el coll d'ampolla de la pujada de la catedral atapeït de persones, l'audàcia de l'Anna va demanant pas. Per fi arriben a la porta dels Apòstols, encara costa el silenci, tothom es saluda contents de coincidir un any més. Als nens i a les nenes més petites els brillen els ulls de l'emoció, van engalanats amb les vestes i rams per l'ocasió. Confraria de Jesús i els Nens, dels dolors, de la passió...i la del Silenci, la seva des de fa molts anys. Sempre pensa que la vesta blanca és la més bonica de tota, tot i que a mig camí sent a un nen que demana al seu pare quan sortiran "els negres". Algú li parla de màgia, d'emoció, per la Nina la processó és molt més que tot això. Girona està preciosa, la té ben enamorada, aprofita per resar per totes les persones que veu al camí, pels sofriments que deuen tenir, per les alegries que els han de venir, per les dificultats que els faran aprendre. Pensa en els malalts, la gent gran, els pobres, els exiliats, els presos... Només el so de la banda i picar de llances dels manaies trenquen el silenci. La Creu dels Improperis puja per les escales de la catedral i finalment el tradicional Crec en un Déu cantat. Un any més, una pasqua més, nous propòsits, nova força.