19. Problemes que es resolen sols

Vols fer el favor de deixar el mòbil Núria quan vas pel carrer? Un dia toparàs amb algú per aquesta mania de no resistir-te a escriure missatges quan camines. La Teresa fa el mateix al despatx, vinga a riure fort quan li entra un missatge que fa gràcia. Llavors, és clar, el comparteix amb tothom en veu alta. A la Marta, li va caure al lavabo i tot! T'ho pots creure? S'emporta el mòbil al bany. Llavors el va posar amb arròs cru però, què vols? Poca el va poder "salvar". Va Núria, para un moment si us plau que t'haig d'explicar una cosa important. En Quim ha dit al fill d'en Lluís Amat que m'agradaria tornar-li el quadre de l'Ermessenda. En Lluís té demència, viu amb el seu fill a Barcelona. No recorda res, tot ho té confós, però es veu que el seu fill va trobar unes cartes de la Maria adreçades al seu pare. En una de les cartes, la Maria agraïa a en Lluís el regal del quadre. En Quim m'ha donat aquest número de telèfon per posar-m'hi en contacte.

 -Veus Nina, mira que estaves preocupada. Ja veus que els problemes s'han de deixar reposar...es resolen sols! Va nena, truca-hi! A veure com quedeu!! Amb tot, ja eren davant el Nibble, el nou restaurant de sota les voltes, les entranyables voltes de la plaça Independència. Arribada al Cafè Gran Via, la Nina contempla la façana una vegada i una altra, que n'és de bonica aquesta barra de fusta. Gira la cantonada, aixeca els ulls, sospira, i diu en veu alta: Mare meva, no sé pas qui ho remuntarà tot això...