21. Passejades pel Call Jueu

-Mira Mateu, aquesta és la plaça del correu Vell, han obert aquests establiments recentment, la Martina Sweetcakes, The Federal, Unicorn... 

La Nina mira el rellotge, tot seguit caminen uns passos més, entra en una petita botiga davant del Museu Jueu. 

L'Hellena aixeca el cap i en veure la Nina se l'il·lumina la cara, somriu, sobretot amb els ulls. 

-Nina! Feia molts dies que no em venies a veure. Com estàs? 

-Hellena, et presento en Mateu, un artista també, ell en lloc de fer plats com tu, pinta. S'acomiaden després d'una estona d'avassallar-la a preguntes sobre la tècnica de la cocció del fang. Arriben als peus de les escales de la catedral, en Mateu és tot emoció.

 -És impressionant Nina, havia estat a Girona quan era petit, però t'he de confessar que no la recordava tan perfecte. Permanent la Catedral dins el corrent mai estàtic de la vida. Per això pinto saps Nina, perquè el món gira d'una manera tan veloç, i en canvi les obres estan quietes. A la vida hem de prendre el temps necessari per saber el que ens agrada, quins són els nostres principis, només així sabrem com viure, què fer, com actuar. 

-Mira, hi ha un amic meu allà, te'l presento? 

–Contesta la Nina incapaç d'aguantar el batec del cor per com la mira fixament en Mateu. -No vull anar amb el teu amic, em vull quedar amb tu. I si tu vols... Per sempre.