17.Delicada Ermessenda

-Núria, la bellesa i l'estil m'ajuden a superar-me, ja ho sé que no és necessari menjar amb coberts de plata, però si tinc els de la besàvia Pilar què haig de fer? Deixar-los només per les visites? La Nina i la Núria no paraven de conversar de les seves coses mentre feien el trasllat de Bells Oficis al pis de la plaça. 
-M'agrada posar una branca d'eucaliptus, de mimosa o alguna flor abans de dinar. Els petits detalls m'ajuden a ocupar-me de coses més importants. L'ordre m'estalvia temps i deixa que la memòria em descansi. Treballo millor si tot està ben posat. Ja de petites la Nina havia de passar després de la Núria pel bany a recollir-lo i endreçar el que ella no havia fet, després d'esmorzar, era la Nina qui li tancava el paquet de cereals i el desava altra vegada a la caixa. 
Estaven deixant el pis net com una patena. Van netejar l'interior de la nevera amb l'aspiradora. Aspirar tot el pis, dins l'aspirador hi van posar un cotó amb olis escencials perquè fes bona olor. Els draps bruts estaven en remull amb lleixiu. El ventilador de la campana al rentavaixella. Van posar tots els plats en caixes, entre els plats unes rodones de feltre perquè no es fessin malbé. Van guardar cada joc de llit a la seva corresponent funda de coixí. Tot estava a punt perquè el proper llogater entrés al pis i se'l trobés perfecte. A ella li haguera agradat així, ja que així que el deixà. Les caixes estaven totes al nou pis, però calia encara fer una mica més d'endreça abans de recol·locar tots els objectes de nou. També hauria de comprar o reciclar alguns mobles, amb els que hi havia no en faria prou. 
-Nina, has vist aquesta porta de darrere l'eixida? Té una petita clau al pany. Les dues germanes obren la porta com qui obre la porta del menjador el matí de reis; quadres estintolats a la paret, pots de vidre amb fotografies velles dins, retalls de diaris, diaris sencers. 
-"El correo de la Unesco"- llegeix la Nina Has vist que interessants? I què fem amb tot això ara? Els ulls inquiets de les germanes no paren d'observar-ho tot. Un quadre de tots els que hi ha, crida especialment l'atenció de la Nina. 
Quina dona més preciosa. Quines faccions més belles. Qui deu ser? Queda captivada pel gest serè de la mirada de la dona del quadre que reflectisc l'actitud de l'esperit, la seva finesa i delicadesa eren del tot excepcionals. Darrere hi havia una dedicatòria: "Maria, estimada meva, has de mantenir la teva vida a recer de mi, no ho dubtis, no pots ser feliç perquè ja has escollit, digui'm adéu sense pesar." Lluís Amat 
-Núria, quin nus que tinc a la panxa... Llegeix això si us plau. -Això deu voler dir que la Maria... 
-Si Núria, bé ho sembla. 
-Nina, aquest quadre és d'en Quim Hereu, té un gran valor... Vols dir que ens el podem quedar encara que estigui dins el pis. -Pot ser l'hauríem de tornar a en Narcís... 
-Si, i tant! I que en Narcís sabés que sa mare es va enamorar d'una persona que no era el seu pare...-diu la Núria esverada. Dins el sobre hi troben també un paper que autentifica l'obra, amb un títol: Ermessenda de Carcassona per Quim Hereu.