13.Converses a Le Bistrot

La veu de la Maria estava ben viva a l'interior de la Nina. I a més, la sabia escoltar; l'aconsellava, li expressava els seus desitjos, sentia les seves aprovacions i reprovacions de les decisions que anava prenent... La Maria amb aquella donació del pis i de l'antic cafè Gran Via, havia volgut d'alguna manera seguir vivint en la Nina. Havia passat ben bé un mes després del funeral i de la lectura del testament. La Nina havia posat les claus del pis de la plaça Independència i de l'antic café Gran Via junt amb les del seu pis a la galeria Bells Oficis. Però encara no havia tingut el valor d'entrar-hi. Avui havia quedat a Le Bistrot amb la Núria, la seva germana, per fer una torrada i sopar una mica. Tot i que a Girona havien obert molts locals gastronòmics diferents, Le Bistrot tenia el "je ne sais quoi" que no trobava encara en els altres cafés i restaurant de la ciutat. -Nina, hauries d'entrar i veure en quin estat està tot plegat. Però...no et fa il.lusió?- Li deia la Núria entusiasmada. La Nina no contesta. Estava mirant fixament a un grup de dones que estaven assegudes a una taula de Le Bistrot. -Nina, estàs aquí? -Perdona Núria, realment... El temps ha fet justícia, com unes dones guapes han treballat tant per tornar-se lletges amb aquests llavis tan inflats i en canvi les que no eren tan belles, ara tenen el seu encant havent aconseguit unes figures atlètiques, alguna cosa viva en la seva mirada... Totes van vestides igual, t'hi has fixat Núria? Camises blanques amb collarets ètnics i pantalons foscos. M'agrada. -Nina, realment et fascina el món femení eh? Tu sempre tan observadora. Però escolta'm sisplau! Com és que encara no hi has entrat a veure el pis? - Núria, hi aniré, si...de demà no passa que hi entri. Va, i ara explica'm tu, què tal per Barcelona? Les dues germanes queden atrapades parlant de les últimes exposicions més interessants de fotografia i de pintura de la capital, dels llibres que havien llegit últimament; Pel camí de Swann de Proust la Nina, i Bonjour tristesse de Sagan,la Núria. 

Saps que també van fer una pel.li d'aquest llibre? Si! La vaig trobar al YouTube, oh! Que mona la Jean Seberg, algun dia em tallaré els cabells com ella-diu la Núria atrevida...I engrescades amb la conversa surten de Le Bistrot fent passejada per Les Àligues i la muralla. Caminar per Girona, un petit instant de felicitat pensa.