16. Adéu Bells Oficis

La neteja de la casa sempre ha estat un moment de plaer per la Nina. Es posa una bata creuada lligada a la cintura, una mica de música i s'ho pren com un exercici. Pocs productes que prepara ella mateixa amb sosa càustica, vinagre, amoníac i una mica d'essència d'espígol. Una col·lecció de pinzells que compra a Rovira quan va a Barcelona, és tot el que necessita! 

Ara toca fer endreça i neteja del pis de la plaça. 

-El que puc fer jo, perquè ho ha de fer un altre? –sempre diu. La neteja és una d'aquestes coses. -Hola maca, tu ets la nova propietària del café oi? Tot el barri parla de tu. La senyora Conxita que viu a l'escala del costat la posa en situació. -Hola com està? Encantada de conèixer-la, sí, sóc la Nina Ferrer, em penso que la seva nova veïna oi? Avui venia a fer neteja del pis, m'agradaria instal.lar-m'hi tan aviat com sigui possible, ara visc a Bells Oficis a la rambla però voldria traslladar-me a la plaça tan aviat com tingui el pis arreglat. 

-Sóc la Conxita, nena maca, pel que vulguis aquí em tens- Li contesta amable. Una vegada dins del pis, la Nina es posa la bata, fa el desplegament habitual dels productes i utillatge que sap que necessitarà. Obre els armaris de la cuina, un per un, hi buida tot el que hi ha dins i ho deixa tot en un costat com havia llegit al llibre de la Marie Kondo. L'interior d'un dels armaris havia quedat perfectament net, assaboreix l'acte que acabava de realitzar, la pulsació del plaer, la bellesa de tan bé com li havia quedat. Sap apreciar i cultivar aquests petits plaers secrets que la fan més feliç, que fan que la vida es mereixi ser viscuda. Els detalls, l'ordre, la neteja, com la bellesa, l'ajudaven a alimentar també el seu interior. Cada calaix buidat, cada estant ordenat, l'ajudaven d'alguna manera a controlar la seva vida, encara que només fós en part. Un lloc per cada cosa. Una vegada la cuina va ser neta de dins i de fora, tocava mirar els objectes que havia tret de dins i llençar el que no es volia quedar. -Amb aquesta llista que he fet, podré unificar les coses que em vull quedar del pis de Bells Oficis i amb aquestes. Regalaré la resta i miraré de no haver de comprar res nou. A més, tot això és tan bonic. Per avui ja n'hi ha prou. Tanquem pis, tanquem portal de la plaça. Camina per sota les voltes direcció Santa Clara, així pot passar a fer un Nespresso i comprar càpsules d'intens. El pont Eiffel està preciós a aquesta hora del dia, quan encara no és fosc. El vermell és més vermell i ressalta sobre els colors més esvaïts de les cases quan és massa clar o fa massa sol, les cases distreuen i el ferro és més discret. Rambla avall fins al seu edifici. Quina recança deixar-lo. Rafael Masó va cuidar tant tots els detalls quan el va fer. La pedra amb la Mare de Déu de Montserrat del balcó, el Bon Pastor pintat al menjador, l'aixeta antiga a mitja escala, el festejador de l'entrada... Però ja se sap, tota decisió porta una renúncia.