15. Un cafè amb mi mateixa

-...Aquest "mal bitxo", el tomicus destruens que està matant els pinss. Estic desesperat Nina, somio cada dia que aquest bosc queda sense cap "pi pinyaire"... Serà la ruïna de casa. I parlar amb els polítics? Parlar foradat! Mosca hi ha en l'arròs quan et comencen a donar llargues i a fer anar d'un costat a l'altre. No ens deixen tallar ni un pi malalt nena! T'ho pots creure? Abans de no gaire els tindrem tots morts . Entre tot aquest cacau de la política, que ningú es mulla donant cap decisió seriosa, el pagès que es faci fotre! 

-Ai pare, quin greu tot plegat. I perquè no tires pel dret i talles els pins malalts sense dir res? -Ui ja els tindries aquí de seguida, no veus que hi ha aquell mal parit d'en Romo que no ens ha pogut veure mai? Ens té ganes aquest. Nina maca, un dia que vens, deixa està... Parla'm de pis i del cafè aquest que et va deixar la senyora. Ja te'n surts de tot plegat? I el seu fill no et toca els nassos? Sembla impossible nena. 

-No pare, la veritat és que de moment està tot tranquil, el que si he de pensar i decidir és què he de fer amb tot això. No ho puc mantenir encara que vulgui. He de pensar molt i començar a prendre decisions. No sé on sóc pare. La Nina pensa; el pare no ha deixat ni un moment d'anar treballant mentre parlàvem...Realment, té una capacitat de treball aquest home, és d'una altra generació. 

-Pare, aprofitaré per fer un cafè a la taula de l'era, fa nits que dono voltes, no dormo gaire bé i un cafè m'eixaugarà. Li encantava fer el cafè, esmorzar a l'era a prop dels til·lers. Res li despertava tanta eufòria com una bona olor, i la dels til.lers i el cafè acabat de fer, la van activar de seguida. I si... Demano un crèdit o busco un soci per tornar a donar vida al cafè? Podria viure al pis de dalt, això significaria deixar el pis de Bells Oficis , deixar una feina estable i ben reconeguda, però la plaça... Oh! Poder viure a la plaça... Oh! Poder tenir el meu propi negoci, servir-hi els croissants que a mi m'agraden, fer els plats que après de l'àvia...Pot ser hi podria fer uns premis literaris anuals com el café Flore...Girona es mereixia un lloc així, emblemàtic, autèntic, recuperar el carisma del Cafè Gran Via. Ja tenia un nou repte, un gran i ambiciós repte.