11. L'amor sempre guanya
Els últims dies de vida de la Maria havien estat molt emotius,
el seu fill Narcís li havia
demanat perdó de manera expressa, penedit de certs comportaments, quedava clar que ell
havia comès faltes i li havia fet mal. La seva mare li havia donat la vida i a més li havia
deixat resolta i amb recursos necessaris per poder-la gaudir. No quedava massa temps per
restituir o reparar el mal que havia fet. En Narcís havia viscut les últimes setmanes tots els
horrors de la introspecció, no aconseguia reconciliar-se amb ell mateix.
Sabia que la seva mare s'estava morint, i aquell "jo" d'en Narcís s'estava dividint. Per una
banda l'egoisme per l'altra, l'agraïment de l'amor que sense cap mena de dubte havia rebut
de la seva mare. Aquell perdó, havia establert una nova relació entre mare i fill, pot ser per
pocs dies de vida, però la humilitat de la mare, perdonant al seu fill de totes les injustícies
que havia rebut, un perdó no de superioritat moral, només d'amor i de compassió,
generava una realitat diferent. Possiblement en Narcís havia après aquell perdó de la
mateixa vida, ja que ell havia necessitat que el perdonessin molt... El funeral de la Maria va
ser sobri com solen ser tots els funerals, Sta. Susanna del Mercadal va quedar ple de
coneguts d'en Narcís, dels pocs amics que encara vivien de la Maria, dels veïns, dels
llogaters de les seves finques i pisos i de persones que com la Nina, havien conegut i
estimat la Maria. La Nina va acceptar la mort de la seva amiga, a la fi i a la cap, la mort és
un descans... Abans de morir, la Maria havia explicat les seves últimes voluntats a en
Narcís i a la Nina. La Maria deixava el pis de la plaça Independència i l'antic Cafè Gran Via
a la Nina. En Narcís no només va acceptar el testament sinó que ho havia disposat tot per
deixar el tema fiscal arreglat perquè la Nina no hagués de vendre's res.Amb aquell gest
de generositat, inverosímil per qui el coneixia bé, en Narcís “pagava” d’alguna
manera, a la seva manera, els errors que havia comès amb la seva mare
Maria. Ell havia trobat la manera d’alleugir la seva consciencia, de moment…
demanat perdó de manera expressa, penedit de certs comportaments, quedava clar que ell
havia comès faltes i li havia fet mal. La seva mare li havia donat la vida i a més li havia
deixat resolta i amb recursos necessaris per poder-la gaudir. No quedava massa temps per
restituir o reparar el mal que havia fet. En Narcís havia viscut les últimes setmanes tots els
horrors de la introspecció, no aconseguia reconciliar-se amb ell mateix.
Sabia que la seva mare s'estava morint, i aquell "jo" d'en Narcís s'estava dividint. Per una
banda l'egoisme per l'altra, l'agraïment de l'amor que sense cap mena de dubte havia rebut
de la seva mare. Aquell perdó, havia establert una nova relació entre mare i fill, pot ser per
pocs dies de vida, però la humilitat de la mare, perdonant al seu fill de totes les injustícies
que havia rebut, un perdó no de superioritat moral, només d'amor i de compassió,
generava una realitat diferent. Possiblement en Narcís havia après aquell perdó de la
mateixa vida, ja que ell havia necessitat que el perdonessin molt... El funeral de la Maria va
ser sobri com solen ser tots els funerals, Sta. Susanna del Mercadal va quedar ple de
coneguts d'en Narcís, dels pocs amics que encara vivien de la Maria, dels veïns, dels
llogaters de les seves finques i pisos i de persones que com la Nina, havien conegut i
estimat la Maria. La Nina va acceptar la mort de la seva amiga, a la fi i a la cap, la mort és
un descans... Abans de morir, la Maria havia explicat les seves últimes voluntats a en
Narcís i a la Nina. La Maria deixava el pis de la plaça Independència i l'antic Cafè Gran Via
a la Nina. En Narcís no només va acceptar el testament sinó que ho havia disposat tot per
deixar el tema fiscal arreglat perquè la Nina no hagués de vendre's res.Amb aquell gest
de generositat, inverosímil per qui el coneixia bé, en Narcís “pagava” d’alguna
manera, a la seva manera, els errors que havia comès amb la seva mare
Maria. Ell havia trobat la manera d’alleugir la seva consciencia, de moment…
Comentarios
Publicar un comentario