9 Bells Oficis

Les festes de Nadal i els dies de pont, han anat bé a la Nina per poder passar 

més hores amb la Maria a l'hospital. També ha pogut estar al mas amb els 

pares, els avis, tiets i cosins. La Nina és la més gran de tots els cosins, ningú

 està casat ni emmainadat però no han deixat ni un sol Nadal de picar el tió. 

"Caga tió, caga torró, pel Naixement de Nostre Senyor, si no en tens més, caga

 diners, si no en tens prou, caga'ns un ou". I si que caga si, xocolates, caramels,

 torrons, una pinya... Com cada any han celebrat el Nadal, el cap d'any i el dia

 de Reis junts. Obre el portal de la galeria Bells Oficis de Rafael Masó a la rambla

 Llibertat de Girona, on hi viu de lloguer d'ençà que treballa a Girona, sovint es

 queixa que els clients de l'estètica i el bed and breakfast deixen el portal obert.

 Avui ho hauria agraït doncs se li fa difícil trobar les claus. Puja les escales 

carregada amb bosses i la maleta, obre la porta amb penes i treballs i quan és 

dins tanca la porta amb l'esquena, esbufega i desa totes les càrregues a terra.

 Llavors camina fins al sofà, s'hi tira a sobre, enfonsa la cara en el forat del seu

 braç doblegat i plora. La Nina quan està cansada plora. I aquests dies al mas 

han estat fabulosos però molt cansats i a més hi ha la malaltia de la Maria, unes 

amigues autèntiques, incondicionals, sinceres, lleials i generoses l'una amb 

l'altra. Qui valora l'amistat Les sap de què es tracta. S'havien obert l'ànima 

mútuament, es coneixien els ideals i il·lusions, els projectes, s'entenien, el seu

 suport era d'un valor incalculable. Ser amigues les havia fet millorar 

mútuament. Els bons consells que es donaven per exemple. També el fet que tot

 i que hi havia una considerable diferència d'edat, els vuitanta de la Maria versus

 els trenta de la Nina, totes dues es posaven al mateix pla, només buscaven la

 felicitat l'una de l'altra i l'una amb l'altra. Ara la vida estava brindant a les dues

 amigues una altra oportunitat per regalar-se aquest suport moral, seguretat

 que necessitaven. La Maria no havia arribat a la vellesa de manera 

improvisada, era coneixedora de la realitat, estava preparada per afrontar la 

malaltia i els seus últims dies.