3.Habitació de convidats

Pels voltants de Nadal la Nina havia convidat a la seva germana Núria a passar el cap de setmana a Girona. L'estada coincidiria amb el muntatge d'un mercat nadalenc per unes amigues seves de la facultat, hi anirien a fer una volta, comprarien eucaliptus fresc, paper per embolicar regals, prendrien alguna cosa per esmorzar i riurien, segur que riurien molt. Sempre ho feien. 

Aquell divendres plegaria puntual de la notaria, volia arribar aviat a casa, deixar brillant el terra de l'habitació on dormiria la seva germana. Per fer-lo net, sabia que només hi havia una manera. Agafar paper de cuina gruixut, mullar-lo amb el seu netejador de vinagre i una mica d'oli aromàtic d'espígol i fregar-lo de genolls, trosset a trosset. 

Un cop neta, va mirar que a l'habitació no hi faltés de res; estava ventilada, tenia una bona calefacció, un nòrdic blanc i net com els dels hotels, l'armari buit perquè la Núria hi pogués deixar les seves coses, l'últim número de la revista de decoració que més li agradava, la petita imatge de la mare de Déu de Núria que tenien a la seva habitació quan eren petites i dormien juntes, una gerra d'aigua amb llimona i una espelma amb una caixeta de llumins petita que tenia de propaganda d'un restaurant de Barcelona. 

Tot estava a punt, el divendres no volien sortir, havien promès quedar-se a casa a descansar, però l'ambient del barri vell, on vivia la Nina era molt temptador, i van anar a prendre un vinet com a aperitiu del sopar. 

S'hi van trobar a la Rosa i a la seva Moleskine, escrivint versos en una pàgina i dibuixant a la següent. En viu d'escriure? Li havia preguntat la seva mare un dia. La Nina havia contestat que no. Però... Pensant-ho bé, si que en vivia la Rosa d'escriure, no l'ajudava per alimentar el cos, certament, però li alimentava l'ànima, li feia passar la ràbia, li estripava els mals records. 

Es varen estar una estona amb ella, escoltant-la, animant-la. La van convidar a anar amb elles al mercat de Nadal l'endemà. Però la Rosa s'havia tornat molt minimalista, fins i tot més que la Nina, no gastava ni en productes de cosmètica, ni en roba... Últimament, ni en llibres, quan anava a la biblioteca amb la seva filla aprofitava per agafar-los d'allà