5.Esmorzars i llibres

Els diumenges de la Nina eren un ritual. 

Vivia a quasi l'altra punta de la ciutat, s'arreglava i anava a esmorzar a  

Pastisseria Tornés. S'hi respirava tranquil·litat, tot i que sempre hi havia un 

munt de persones conegudes... En Mario escrivint, les bessones esmorzant, 

"caserna general” d'empresaris de la ciutat llegint La Vanguardia... 

La Nina sempre s'havia d'asseure allà mateix, a la taula de quatre al costat del 

taulell. Avui, havien canviat el croissant de xocolata belga per la xocolata 

desfeta amb melindros. Feia fred, s'acostava el Nadal i la xocolata desfeta els hi 

venia molt bé. Quan van marxar, en lloc de sortir per la porta de la cafeteria, 

van sortir donant la volta per darrere, així van poder contemplar el jardí de 

pastissos i decoració nadalenca que cada any era més bonic. Un gust exquisit. 

La Nina va comprar uns caramels variats en una bossa de cel·lofana. 

Li anaven molt bé per quan tenia decandiment a mig matí, o per convidar a 

algun nen petit. Els papers de colors pastel dels caramels eren tan bonics, que 

sovint els aplanava i els utilitzava de punt dels llibres que 

mai faltaven a la seva bossa. 

Llegir representava el millor plaer de la vida per la Nina, els llibres la inspiraven, 

li havien estructurat la ment, l'havien ajudat a tenir un autoconeixement, a 

descobrir la veritat de les coses, de les persones... Li fomentaven la curiositat, li 

feien conèixer les seves limitacions, l'ajudaven a seguir aprenent, a afinar el seu 

sentit crític de què succeïa. La Nina es buscava en els llibres, necessitava 

aquelles històries per identificar-s'hi i aprendre a viure. A més, dels llibres 

aprenia a conèixer la realitat, a gaudir de l'estètica. Els llibres l'havien ajudat a 

ser més prudent, més justa i més forta. Havia après dels llibres que el que 

necessitava era estimar i ser estimada, tenia els seus pares, la seva germana... 

Però sabia que algun dia, també volia estimar i ser estimada per un home.

 Volia arribar a estimar tant a algú, que fins i tot veiés el món amb els ulls de

 l'altre. 

Tot i que respectava les decisions de la Núria, a la Nina li costava entendre la 

facilitat amb la qual la Núria s'enamorava i es desenamorava dels nois.