6.Princeses

Sortint de la pastisseria, les dues germanes, l

a Nina i la Núria havien aprofitat el diumenge 

de comerços oberts per comprar una bufanda per la seva mare de regal de reis. 

Feia molt que es fixaven amb la qualitat del que compraven. No va ser fàcil 

trobar una bufanda que els agradés de preu, de qualitat i de disseny. Van acabar

 augmentant el pressupost però decidint bé. 

Amb tot ja era hora d'anar a missa. La Núria no hi anava cada diumenge com la

 Nina, però li agradava acompanyar la seva germana, sabia que era important

 per ella. La Núria es fixava amb la litúrgia i en les paraules del mossèn. 

Estava una estona amb silenci i aquest moment de serenor... Per una xerraire

 com ella, li era del tot beneficiós. Li devia baixar el cortisol, perquè sortia de

 missa ben relaxada. Van travessar el pont de la princesa que els conduïa a Sant

 Fèlix. Sempre les havia fascinat aquell pont, tan prim, tan estilitzat.... Que 

havia resistit el pas dels anys, de les guerres, amb aquell aplom. 

Una sola volta de pont, sense contrafort. Sota l'ombra del seu "estilós" germà 

Eiffel, i la solera del pont de pedra, el pont de la Princesa o Pont d'en Gómez 

quedava en un tercer pla, però no per les germanes, que el valoraven i parlaven

 d'ell cada vegada que el creuaven. Després de missa, es van preparar alguna

 cosa per menjar. Totes dues eren llamineres, però frugals a l'hora d'alimentar-

se. De carn, només en menjaven quan la seva mare els n'hi portava del poble.

 S'alimentaven de verdures, hortalisses i fruita. Ous i peixet fregit. Es van fer

 una truita amb una tomata amanida, la Nina es va posar a tocar al piano 

Never Forget, la cançó de l'última pel·lícula que havia vist i que no va parar fins 

que va treure'n la melodia i la Núria 

es va quedar adormida al sofà fins a les

 cinc. 

Hora de fer la maleta. 

La Nina la va acompanyar a l'estació i se'n va tornar a casa. 

Estaria sola, però sabia d'estar-hi i li agradava. 

Aprofitaria per rentar-se un jersei de llana fina que combinava amb una faldilla

 per anar a la feina, li encantava com li quedava aquell conjunt, s'hi sentia

 còmoda tot el dia. Evitava els ornaments recarregats, els teixits estampats, els

 colors agressius, les llanes massa gruixudes, les robes massa primes que

 s'arruguen amb facilitat, les faldilles massa curtes, tot el que pogués semblar

 vulgar, ho evitava.