2. L'art de l'organització
Tot al seu lloc a l'escriptori de la notaria, com en una partitura, és igual que sigui primera
hora del matí o el final d'una jornada plena d'imprevistos i contratemps.
No sé com s'ho fa però després d'una cosa en fa una altra. Desa les coses al mateix lloc
d'on han sortit.
La Teresa de secretaria demana ajuda a tota hora i ella sempre amb un somriure li
soluciona el que pregunta. Ho deixa tot per atendre a la persona que ho necessita.
La seva enginyeria sentimental construïda amb la seva humilitat sap fer de pont entre el
caos i la serenitat. Dia rere dia. Sempre igual. Però també val a dir que es fixa amb detalls
que ningú no veu... de la Teresa, per exemple, no li agrada que contesti a qui truca deixant
un encàrrec amb un: Ja li comentaré... Qui era ella per comentar res? Les coses
s'expliquen, de les coses un n'informa, no es comenten... La Nina li havia suggerit moltes
vegades que canviés de verb, però la Teresa, no ho devia recordar. També es despista...? i
entendre aquestes coses, ella, que no fa servir ni un llapis de la feina per escriure a
té tot escrit: el que menjarà, com es vestirà, a qui ha de telefonar, a qui ha d'escriure un
whatsapp, quan hauria de començar a escriure les felicitacions de Nadal, els regals que
faria a les persones estimades, les revisions periòdiques al ginecòleg, al dentista cada sis
mesos, res com un somriure blanc i sa. Quin dia de la setmana es faria la manicura; llimar
les ungles, xopar d'oli les cutícules per estovar-les, posar-les en remull amb aigua calenta
durant un quart d'hora, apartar les cutícules amb un bastonet i oli d'oliva, polir les ungles,
fer-se un massatge a les mans, passar-hi un kleenex i per últim el vernís color rosa
ballarina. Fent-ho d'aquesta manera, trigava una mitja hora però li durava tota la setmana.
Comentarios
Publicar un comentario