7.L'escencial es diu amb senzillesa

La Nina era molt amiga de persones de diferents generacions; 

més joves, més grans, però sobretot de les més velles perquè li provocaven 

una profunda tendresa que ella adorava. 

El dilluns al matí, la Nina va rebre una mala notícia. 

La Maria, la seva amiga octogenària que mes si, mes també venia a canviar el 

beneficiari del seu testament havia sofert un ictus cerebral. 

Estava ingressada a l'hospital Santa Caterina. Va trucar al seu número de mòbil.

 Una veu masculina li va respondre. 

-Si digui'm? La Nina va anar al gra. -Hola, sóc la Nina, una amiga de la Maria. 

És el seu fill vostè? -Sí, sóc en Pere, la meva mare ha tingut un ictus, no crec 

que se'n surti d'aquesta. I si se'n surt... La que ens espera. 

La Nina va trobar en aquella resposta i en el seu to, un egoisme punyent. 

-M'agradaria poder-la venir a veure, voldria saber si és convenient. 

-I tant, Nina "maca" vingui quan vulgui. 

Sortint de la feina, la Nina va agafar el bus des de la plaça Marquès de Camps 

fins a l'hospital de Santa Caterina. Mentre feia el trajecte, va recordar que no 

havia dinat per poder acabar abans la feina i marxar puntual, ara li venia la 

gana. Va remenar la bossa però no hi havia res. Una mica d'aigua de l'ampolleta 

i prou. L'entrada de l'hospital és precedida per una vasta plantació d'espígol i 

romaní. El camí és llarg, no s'hi pot entrar amb cotxe, el bus et deixa molt a 

prop de l'entrada però si vens amb cotxe i has d'aparcar a fora, has de caminar 

una estoneta. Els acompanyants i familiars dels malalts han de sumar aquesta 

estona a les seves visites. Va ser entrar per la porta i marxar-li la gana que 

tenia. Va veure un cartell que posava "capella", el va seguir i va demanar que el 

Senyor cuidés a la Maria durant la seva estada a l'hospital. Va entrar a 

l'habitació, hi havia dos llits però un no estava ocupat. La Maria havia quedat 

ferida, no podia moure la part dreta de la cara, ni del braç, ni de la cama. 

Pobreta Maria. La Nina va plorar, la va compadir per dintre però per fora... Li va 

dir: "Ai Maria, quines vacances que ha triat per fer!"