Finals...Feliços?

- Sí Mateu! Sí! I tant que em vull casar amb tu! Aquests mesos de feina, problemes, preocupacions, decisions han estat una prova de foc per a tots dos, han ajudat que ens coneguéssim més, estem fets l'un per l'altre. 

- Nina, el cafè obert i nosaltres junts per sempre. Tendals de color torrat, rètol brillant, taules plenes, menú i carta, un equipàs de persones que els ajudaven cada dia a anar endavant amb el negoci, tenien i proposaven més idees, eren proactius, joves, emprenedors i es feien el cafè casa seva. El cafè era ple a totes les hores del dia, la plaça Independència quedava "acabada" amb la inauguració del Cafè Gran Via i junt amb Ca la Marieta, el Nibble, el Konig, el Munich, La Riba, Can Lloret, El Boira, el Royal feien que la vida de la plaça impactés als gironins i als forans que la contemplaven per primera vegada. Només portava un mes obert i era l'epicentre del qui era qui de la ciutat. El seu restaurant, amb bàsics de cuina mediterrània, afrancesada, productes de mercat passades pel tamís del xef Rafa. El concept store amb espelmes, productes per la casa, la formatgeria de la noucentista, els quadres d'en Joan Mateu...i al mig dels licors i les begudes més especials, el quadre de l'Ermessenda d'en Quim Hereu que d'una manera o una altra els havia unit. No podien ser més feliços... Estaven a la vorera de l'edifici de Correus, el lloc on més els agradava contemplar un moment la vida del cafè, quan es van prometre. Agafats de la mà travessen el carrer. En Narcís, el nét de la Maria, porta una maleta d'executiu a la mà, al costat un home de forta complexió amb ulleres fosques. Tots dos amb cara de pomes agres. 

-Hola Nina, molt bonic el cafè "maca". Pot ser si et penses que deixaré que tot això de la meva àvia caigui a les mans d'algú que no porta la seva sang. 

Parlem? 

Fi