26. Amics

-Com li poden dir “cega” a aquesta paret sense finestres si ho ha vist tot? Èpoques d'esplendor, guerres, crisis econòmiques... La Nina està com abduïda en els seus pensaments mentre el paleta va parlant de la paret que ha de demolir. Les obres del cafè van en dansa i cada dia s'acosta més el dia de l'obertura. Tenen quasi tots els permisos a punt, l'Àngel, un amic bomber que sempre està disposat a ajudar, els ha assessorat de meravella. -L'Àngel és com en Superman, encara que no estigui de servei, no sé com passa per davant de persones que el necessiten, recordes Mateu el dia dels aiguats quan va socórrer a una senyora a la plaça Catalunya? O quan passava per casualitat per sota casa de l'Olga el dia que se li va cremar el forn? -Si Nina, l'Àngel realment fa honor al seu nom!

Canviant de tema Nina, m'ha trucat la meva mare i m'ha dit que li vas semblar encantadora, trempada i una dona molt ferma.

-Oh! Així que ja tinc el vist i plau, quina alegria Mateu!

Mentre feien la caminada diària després de la feina, els llaços grocs, les senyeres els tornaven a recordar la situació del país, de la falta d'entesa entre uns i altres, dels polítics empresonats, no podien deixar de pensar en tots ells, en les seves famílies i  en qui feia dos dies havia estat l’alcalde de Girona, en Carles, que tant estima la nostra ciutat, tant de bo pugui venir aviat a fer un cafè al Gran Via.