Carta a la Cristina Cervià Sancho

Carta a la Cristina Cervià, la meva cosina germana.
Em deies: "Digues que ets cosina germana meva, que això de cosina la gent es pensa que som parentes i prou."
Quina setmana més bèstia.
Ens deixaves diumenge a la tarda i al cap d'una hora ja sortien els teus dos-cents-mil amics parlant de tu, de com eres, de la tristor que sentien.
Sovint pensem que la felicitat es troba en el plaer, en la diversió, a la festa. Ens has ensenyat que en el dolor més profund de la malaltia també hi és. Has estat envoltada d'amor, d'un amor que et sobrepassava. La vida és meravellosa,  ens deies.
Ens llevàvem dilluns amb un buit al cor, sense aire, un aire que anava tornant amb els tuits, articles de premsa escrita, digital que anàvem llegint de tu. Sempre havíem pensat que eres especial, que estimaves inclús de manera irreversible. Dimarts, Sant Josep, patró de la bona mort, es volatilitzaven els teus òrgans més vitals, la teva bellesa física i dimecres, tot el teatre català en pes, venia al Mercadal per acompanyar-te en la teva última funció, el teu funeral; acollidor, impetuós, generós, decidit, espontani, ple de cultura, de música, d'autenticitat, de bellesa  i sobretot ple d'amics de veritat. Uns amics que no t'han deixat mai, que han estat els teus àngels, t'han cuidat, t'han fet companyia, t'han llegit en veu alta, t'han acariciat, petonejat i donat totes les mostres d'afecte possibles. Gràcies a tots. Gràcies queda curt. De vegades pensava...I sempre tanta gent! Et volia per mi sola només una mica, no tothom és tan generós com tu. 
Sempre em presentaves igual: "Aquesta és la Mariangels, la meva cosina guapa." i jo sempre et mirava igual també, i pensava seràs p... però en el fons m'encantava. 
Aquesta virtut de pujar l'autoestima i la seguretat a tothom des del moment de conèixe't. 
Continuaria parlant de tu, per amor, per teràpia per consol. Et recordaré en tantes petites coses Cristina. 
Avui, dia de la poesia, rapsoda meva, he volgut mirar fotos teves, de quan érem petites. 
A la primera fotografia de l'àlbum has sortit tu, aguantant el ciri baptismal el dia del meu bateig, hi surt Mn. Pere Gubau, Mn.Gabriel Solà, l'avi Jaume, l'àvia Conxita, tu i jo. Us tinc tots al Cel. Sempre he tingut fe, la considero un regal, en aquests moments, el Cel el sento encara més a prop.
Et seguiré parlant, demanant consells, ajuda, estimant, tenint present.
Al post, la primera foto amb tu, un petó que et torno, un brindis com el de La gárgola, el teu darrer treball com a directora fins fa res al qual us animo a assistir si encara no ho heu fet a la última representació a Figueres el dia 30, i menjar, tantes receptes que em vares ensenyar, tants llocs que em vares recomenar...Chimpum Cris.