La Ferla, un restaurant italià amb segell a Girona

En Marco i l'Alba del restaurant la Ferla són una parella de joves emprenedors, enamorats de la vida que cuiden els detalls en les coses petites i en les més importants. 

La passió per la bona cuina de dos "mediterranis", en Marco, italià i l'Alba, catalana els uneix. L'Alba acompanya i complementa amb serenor i elegància la xispa italiana d'en Marco.

Me'ls va presentar un altre italià, pot ser el millor barista de la ciutat que aviat ens té també una sorpresa preparada i la seva parella, la Fàtima, ens seguim pel gironamimpulsa i és un d'aquests regals que et fa instagram.

Em van parlar del restaurant abans de que obrís, amb una passió i un saber vendre, que reconec m'encanta!

Els feia il.lusió poder tenir post al gironamimpulsa, però bé sabeu que sóc exigent i el meu criteri refinat...;)

És impossible dir que no a cap dels quatre i reconec que em van conquistar!

Ara us parlaré de tot cor, i sobretot de "tot paladar" el que m'ha semblat aquest restaurant. 

Encetavem "el festival de cuina italiana" amb una crema suau de pastanaga amb gingebre i iogur  i una tapa de vieira amb un pisto deliciós de verdures.

Tot al punt de cocció perfecte, textura, sabor, olor...

Una cuina italiana de veritat, autèntica, ni pasta ni pizza tot i que segur que també les deuen fer delicioses...

El vi si, de l'Empordà, "Bufar i fer ampolles" 

En Marco, va ratllar la gema d'un ou assecat damunt d'una cassoleta de vedella guisada que em va fer pensar molt a la que vam menjar al Mas Marroc al sopar d'Idibgi, es desfeia al paladar, toc de sal, d'espècies perfecte!

A continuación, la famosa tonyina Balfego, de la qual tenen el certificat i que no podia estar més al punt. Degustar, menjar a poc a poc,  amb delicadesa, són fonaments senzills que ens fan gaudir molt del menjar, de vegades hi hem de pendre consciència, quan el que se'ns ofereix és tan senzill i deliciós, no cal que fem el "mindfullness", la tranquil.litat i la pau d'estar a punt de menjar quelcom cuinat de manera exacte, flueix!

L'àvia d'en Marco acabava així tots els àpats de les celebracions; taronja amb menta, canyella i oli d'oliva, una recepta semblantment fàcil, que us asseguro haver provat a casa però no m'ha arribat a l'alçada. 

Em deu faltar algun toc italià especial. 

Els pastissos casolans, casolans, repeteixo, ja que us asseguro conèixer els que no són ni casolans ni de bona pastisseria, ja m'enteneu...Són també un extra de delícia.

Si us vull convèncer de que hi aneu? Doncs si! Els que em coneixeu sabeu de la meva persistència en fer-vos conèixer tot el que penso que es bo de la vida.

I us asseguro que gironins i visitants, no us podeu perdre La Ferla que a més, té una ubicació excel.lent al barri vell de Girona.

Pujant a la catedral, la porta dels apòstols us queda a mà esquerra, vosaltres aneu recte a mà dreta i veureu el carrer de Claveria, una porta amb punt rodó acollidora que us convidarà a entrar. 

Quan fa bon temps, posen alguna taula a la terrasseta de fora.

Tot és pedra, tot autèntic.

A l'interior, tenen moltes ganes de canviar cadires, taules i fer-ho més bonic, però jo el vaig trobar al màxim d'acollidor, netíssim, polit, amb detalls de cortesia a tot arreu; flors, espelmes, cortines especials...I què voleu que us digui? M'encanta en Lázaro Rosa Violán i la seva decoració, però quan veiem un restaurant autèntic i sobretot ens hi sentim ben acollits, et fa valorar el que és important de veritat. 

A punt de tornar-hi!

Molts èxits Alba i Marco !! Els tindreu segur. 

Treball, esforç, bona feina, bon saber fer i amabilitat autènticament mediterrània.