Ritme de diumenge



Després de passar un petit temporalet de dissabte, amb ràfegues intermitents de pluja.

El diumenge, el temps s'aclareix i apareix radiant, meravellós.







Nuvolades llargues, romanes, monumentals sobre el blau fresc del cel.

 L' Ermita del Calvari  ens recorda que Catalunya i Girona, han estat de sempre

baluard de la fe. 

Girona, paisatge  d'hivern, ara fa bon temps, dóna gust, a totes hores, de caminar.

El pensament s'omple de joventut i imprecisió.








Fins a Sant Pere de Galligans, no totes les coses són igualment bellles, per això cal pensar que

segons quin art ens acosta al Cel.








Al arribar a casa...

Cuina de temporada; fent honors a la tòfona i a la jornada que ha tingut lloc aquesta darrera setmana

en el seu honor.


"LA CUINA D'UN PAÍS ES EL SEU PAISATGE POSAT A LA CASSOLA"

    Josep Pla











Ous pochés, parmentier de patata i ...l'or negre de la cuina: la tòfona!
















El diumenge, un ritme únic que va del desig al tedi i del tedi al desig.


Comentarios

Entradas populares