Ritme de diumenge
Després de passar un petit temporalet de dissabte, amb ràfegues intermitents de pluja.
El diumenge, el temps s'aclareix i apareix radiant, meravellós.
Nuvolades llargues, romanes, monumentals sobre el blau fresc del cel.
L' Ermita del Calvari ens recorda que Catalunya i Girona, han estat de sempre
baluard de la fe.
Girona, paisatge d'hivern, ara fa bon temps, dóna gust, a totes hores, de caminar.
El pensament s'omple de joventut i imprecisió.
Fins a Sant Pere de Galligans, no totes les coses són igualment bellles, per això cal pensar que
segons quin art ens acosta al Cel.
Al arribar a casa...
Cuina de temporada; fent honors a la tòfona i a la jornada que ha tingut lloc aquesta darrera setmana
en el seu honor.
"LA CUINA D'UN PAÍS ES EL SEU PAISATGE POSAT A LA CASSOLA"
Josep Pla
Ous pochés, parmentier de patata i ...l'or negre de la cuina: la tòfona!
El diumenge, un ritme únic que va del desig al tedi i del tedi al desig.
Comentarios
Publicar un comentario